Avui 1 de maig hem tancat les portes de la Diada, i en resten només el recull de records, imatges, notícies, vídeos, i tot allò que ens serveixi per construir-ne la història. Des d'aquí, us fem arribar unes paraules d'agraïment que en tots els dies se'ns van escapar:
No hi ha paraules suficients per agrair-vos l'esforç que heu fet durant tot el transcurs de la 25a Diada de la Puntaire. No hi ha paraules per donar-vos les gràcies a aquells que vau fer més hores de les què us pertocava, aquells qui vau aguantar insults, crits i tensions de la gent malhumorada, aquells qui vau atendre a totes les puntaires. No hi ha paraules a les persones que es van aixecar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora per posar taules i cadires, netejar carrers, treure aparadors, preparar pans i embotits, estovalles o guarnir finestres o balcons. No hi ha paraules suficients per tota la gent que va donar un cop de mà tant especial per la Diada.... és impossible, no les sabem trobar.
Des de l'Associació de Puntaires Flor d'Alba ens esforcem a tirar endavant la tradició puntaire a Catalunya, però a més ens esforcem a remuntar la història puntaire de la nostre vil·la, ja sigui fent puntes de ret-fi; als rics o als pobres; per encàrrecs; com a estudis o pel Museu. Amb la 25a Diada hem pogut fer realitat un somni que per nosaltres era costós d'aconseguir i que estem molt felices d'haver pogut viure.
És cert que hi ha hagut moments complicats durant aquests tres dies, que s'ha fallat en molts aspectes organitzatius, materials o temporals, i ens volem disculpar per aquest fet. Trobarem les paraules per a fer-ho a totes i cadascuna de les mans que ho heu patit i intentarem buscar-ne la millor solució possible.
Per no ser gaire més extensos volem remarcar un cop més aquestes GRÀCIES (que es queden curtes) a tots, des dels petits als grans; Als conserges del Calisay (A l'Ivà Clariana, en Manel -sr. de blau- i a l'estimat Joan Ferrer) per convertir les seves hores diürnes en 36 enlloc de 24!; A les noies maques del Museu (l'Assumpció Mir, i la imparable Gemma Barriere); A les nostres sòcies super actives de l'Associació Flor d'Alba (La Núria Coll, la Sussi Riera, la Lola Simarro, la Remei Coll, la Núria Marot i l'Ona Curto, la Lluïsa Galeote, la Yolanda Moreno, la Rosa Nicolau,la Trini Luesma, la Mari Anton, la Vicenta Ferrer, la Rosa Mitjà, la Filo Cava, la Conxi Franch, la Quima Torrents, la Carmen Marin, l' Antònia Abril, la Glòria Soler, la Carme Bilbeny -la supercosidora-, la mare de'n Joan Miquel, la Conxita Nogueres, la Glòria Alegre i la resta de sòcies) A dissenyadors i currantes (En Txeni, en Santi, la Mercè, en Pep, l'Àngel, l'Eloi i l'Aitor) Als matxaques de l'Ajuntament (en Marc Vidal -el comunicador-, en Roman - que mai el trobes-, la Maria Antònia -poseu-vos sabates!-, en Raúl González -Mr.Taxi i McDonald's- i la brigada sencera!!!!), Als immortalitzadors de records - fotògrafs i radiofonistes (en Josep Bayo, la Marta Pérez -la càmera-, en Carles Bernardez, en Jordi Morales, en David Castanyeda, L'AFA i els esporàdics com en Xavi Salbanyà o en Joan Bosch o en Patrick!) als informadors i als voluntaris (la colla de l'esbart, la colla de l'O.C.R, l'Associació Contra el Càncer, els Eurochilenos, els pacients de la Fira del Solstici - gràcies Teresa, Faust i Montse), als Desfiladors (Helena Saurí, la Pilar, la nostra Pilar que cada dia ha vingut a tallar, cosir, planxar, marcar,... i el què calgui) al Patronat de Sant Rocper ser a la desfilada marcant el pas i a la Diada alimentant a persones exigents (Bernat, Aitor, Roser, sou uns ídols!), als Geganters i grallers d'Arenys de Mar -Sònia, moltes gràcies pels somriures i la coixeja que ens has dedicat!-, a l'Ateneu Arenyenc i a la Unió de Botiguers, a la Neus Ribas - directora del Museu- i com no a l'Associació Catalana de Puntaires per ser més presents que mai! A totes les autoritats.
I finalment, als amics, als coneguts, als companys i companyes, als col·legues, als experts i als il·lusionats, a les nenes petites que fan puntes.... a tots aquells que ens heu ajudat us diem, amb tot el cor a la mà i amb la història que ens avala...
MOLTES GRÀCIES
I amb totes les paraules que són impossibles de dir i que les acompanyen,SENSE VOSALTRES MAI HAURIA ESTAT POSSIBLE. GRÀCIES PER ESCRIU-RE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE POBLE...
